Dénia Seniors

OTONY (Primavera d'hivern) A otony seré, hivern ventos. Aigua matinera, otonyada riallera.  Bona otonyà en bon barbeig, li fan bon llit al sementer Calentures otonyals, bones esperances per als abats. Calentures otonyals, o molt llargues o mortals. De lo fermos, fermos l'otony es. Diu Ovidi: Otony la porcio mes fermosa que l'any te. En la primavera d'hivern, tremola el malalt. Molta flor en primavera, bon otony mos espera. Otonyada verdadera, per Sant Miquel la pluja primera. Otonyada certera, per Sant Francesc la primera. Otonyada segura, Sant Francesc la procura. Present otony, l'hivern en l'acera d'enfront., Si en setembre ploure veus, segur que la primavera d'hivern es. Tan roiun l'estiu es per als chiquets, com la primavera d'hivern per als animalets.

En setembre trons, ni roins ni bons. En setembre i en agost, beu el vi anyec i deixa estar el most. En setembre hi ha qui diu, que brota el retony mes viu. Pel setembre, el dement que sembre. Pel setembre, al fi de mes, calor es. Pel setembre la gallina vendras i per Nadal la tornaras a comprar. Setembre fruiter, alegre i fester. Setembre i març, els dos son rebolicats. Setembre s'emporta els ponts i seca les fonts. Setembre molt mullat, molt de most pero aiguat. Setembre el veremador, tella esl raims de dos en dos. Si setembre no te fruita, agost va tindre la culpa. Per Sant Gil, el cresol amanix. Per Sant Gil, el cresol amanix i comença a velar, i per Pascua de flors l'apagaras. Per Sant Nicolau, la tolva inflaras. Per la Santa Creu i Sant Cebrià, sembra en costera i sembra en pla. Pluja de Sant Cebrià, ni deixa most ni deixa gra. Per Sant Cebrià, la castanya en la ma. Aigua de Sant Mateu, porcs, verema i borrgos gorts. Fires de Sant Mateu...

A lo que ha de madurar en l'agost, en l'abril se li veu el nas. Aigua d'agost, safrà, mel i most. Aigua que en l'agost ve, al most va la mitat i a l'oli l'atra mitat. Aigua agostera destrosa l'era, pero apanya la rastrollada. Agost madura i setembre vendimia, el raim i la fruita. Agost i setembre, no duren sempre. Agost i vendimia no es cada dia i si cada any, uns en ganancia i atres en dany. Agost ho seca tot, menys el most. Bona vista vejam, figues a l'agost. El mes de les cabanyueles, es el mes de les figueres. En agost encara que siga poc, qui no goja d'ell, loco es. En agost melons, com caps de motilons. La lluna d'agost es clara si la de giner no li pegara a la cara. Lo que en agost ha madurat, setembre ho te asegurat. Madura el raim en agost, i setembre oferix el most. No's diga oliva, que d'agost no siga eixida. Per agost, en les primeres aigües entra l'otony. Polles agostines, per Nadal son g...

Antonio Montón Corts (Antonio Cortis) Dénia – 1891 Valencia - 1952 A la mitat del carrer Pare Pere podem trobar la Plaça del Tenor Cortis i en el centre hi ha el bust dedicat a aquest. Fill d'un sabater artesà emigrant d'Algèria, va naixer en un vaixell i va ser empadronat a Dénia. El vapor en el qual la seva mare, Vicenta, i el seu germà, Baptista, viatjaven de retorn d'Alger, on havia mort el pare. Comta Reig que es va deslligar una tempesta i va naixer Tonet. I fantaseja amb que la seva mare, en sentir-plorar, va pensar que aquest plor era tan bell com les estels que refulgien després de la tempesta. Fill d'un sabater artesà emigrant d'Algèria. Des de petit va cantar en cors. Va començar cantant papers secundaris en el liceu de Barcelona i el Real de Madrid. El 1916 es va casar amb la catalana Carme Arnau. El 1918 va cantar Carmen al Real. En 1919 va tornar al regi coliseu. El mateix any va viatjar a Itàlia. Va ser transcendental la...

En juliol, les mules arrere i els bous al sol. En juliol, garbes al sol. En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat. En juliol, pinta l'ullerol. El qui en juliol treballa, en orgull sempre treballa. Juliol blader, setembre vinyer. juliol abrassít, blat sec i blanet. pel juliol, la força al coll. Pel juliol sega qui vol. Pel juliol ni dona ni col, encara que col i dona, tot l'any es bona. Qui no es banya en juliol, no es banya quan vol. Qui millor ha escardat els seus sembrats, en juliol mes replegarà. Qui en juliol balla, en desembre plora. Si vols tindre bona col, planta-la pel juliol. Si bons naps vols menjar, pel juliol els tens que sembrar. Si en juliol plou, l'herba renaix i el blat se pert. La chica que a Sant Cristofol el peu li bese, be casarà i no li pesarà. Per les santes Justa i Rufina el nap sembraras. De Verge a Verge (la del Carme a la de lAssunció) la calor apreta ferma; abans o destres calor no es. Gavilà temprà per Santa Mar...

ENDEVINA ENDEVINALLA Les solucións vos les donará " LAURY ", no mes teniu que seguir les fleches. ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋⤋ ⤋⤋⤋ ⤋⤋⤋⤋

Dijos afortunat, qui entra en l'estiu en el cap esquilat. Estiu que dura, otonyada segura. Estius secs, otonys temprans. En l'estiu tot lo mon viu. En l'estiu hi ha dia per a casar, enviudar i tornar-se a casar. El sol de l'estiu la cera ablanix i el fanc l'endurix. En l'estiu la molta calor, fa estiuejar el renyo. En l'estiu plourà, mes primer tronarà. En l'estiu no hi ha menjar roin. Estiu fresc,hivern plujos, estiu perillos.  Estiujant, se'n passa el temps volant. L'estiu no se'l menja el llop, ni l'hivern tampoc. Les terçanes de l'estiu les cura el cirujà, el dimoni les de la primavera i les de l'hivern el Pare Etern. Major velador en l'estiu, no'n trobareu altre com el rossinyol. Ni al sol de l'estiu et possaras, ni de ningun escrivent et fiaras. Ni un dit fa ma, ni una oroneta estiu fa. Ni en l'estiu sense roba, ni en l'hivern sense bota. No esperes fruits en l'estiu, deixa...

Al mot "Xara" se li c sovint tres significats: -Xara, com provinet de paraula arab. -Xara, nom de planta,i -Xara, com garriga Anem a esbrinar aquestos tres significats per aplegar al vertader. a) Elsignificat no pot vindre de  la paraula árab xara. Després de consultar distints diccionaris i enciclopèdies. tant en llengua Catalana com en castellana tots sense excepció coincideixen en afirmar que "Xara" significa  "llei civil musulmana  en oposiciö a la religiosa". I a La Xara no existeixen  restes, ni arqueològiques ni documentals, àrabs Es més, fou fundada pels entorns del 1.800. b)  L'assimilasió  existent entre el nom del nostre poble al mot castellá "Jara", que és una planta de la familia de les  "Cistàcees", típica del Mediterrani, es deguda a la "forçosa" castellanitzaciò de La Xara. convertida en La Jara. Aquesta planta en  valencia es diu estepa, i no xara. segons el botanic Cavanilles, en el seu llibre ...

Aigues de juny, infortuny. En juny si pica el sol, ni dona ni caragol. En juny el dia veintiú, es llarc com ningu. Fins el quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauras i per mes segur, mijançat el mes de juny. Juny la falç al puny, per lo sec que no per lo madur. Ni que sembres tard, ni que sembres temprà, en juny tot es gra. Pel juny la molta calor, mai asusta al bon llaurador. Quan juny aplega, busca la falç i neteja l'era. Qui de la muntanya se vullga enmorar, pel mes de juny tindrà que anar. Si plou a primers de juny, el bon temp està lluny. Vinga juny fresc, clar el Carme i abrassít San Jaume. Desde San Bernabé, se trau la palla per el peu. Per San Bernabé sembra les carabasses si vols que vagen be. Per Sant Antoni nuvolat i per Sant Joan aclarat. A Sant Joan bacores i per Sant Pere les mes bones. Aigues de Sant Joan, celler buit i molta fam. Bregues de per Sant Joan, pau hi aurà per Nadal. En el mes de Sant Joan, al sol se cou el pa. El q...

Las variedades de limón más cultivadas en España son Verna y Fino. Su distribución en superficie en España es aproximada- mente de un 90%, perteneciendo el resto al Bétera, Chaparro, Lisbon, Eureka y Lima Bears Variedad "Fino-mesero" Proviene de una antigua variedad española, probablemente una semilla de limón Común de la Vega de Murcia y que se cultivaba  en torno al río Segura. También se le conoce como Primofiori. Es la variedad que se recoge más temprano, con un árbol muy vigoroso de tamaño grande, productivo y brotes con espinas.  Reflorece poco, siendo la floración más agrupada que Verna y por lo general se inicia algo más tarde. El fruto se comercializa con la denominación Primafiori. Tiene un tamaño mediano, una forma esférico-ovalada con un pezón corto.  Se reconoce fácilmente, pues cuenta con una corteza lisa y delgada. Tiene más semillas que la variedad Vera y su pulpa es jugosa  y con un alto contenido en zumo. Ante la pérdida de variedade...

Ingredientes: 2 Filetes grandes de bacalao 4 patatas grandes sal pimienta pimenton dulce mayonesa un chorrito de aceite Elaboración: Calienta el horno para pescado en una parte de la bandeja poner el bacalao a trozos corta las patatas en trozos y ponlas en la otra parte  encima sal pimienta  el chorito de aceite y la mayonesa.al hornoa mitad  coccion dar la vuelta a las patatas  cuando esten doraditas sacar.

VICENTE BUIGUES CARRIÓ Alicante-1920  Dénia-1986 Al principi del carrer La mar, que és la part més estreta del carrer hi ha una petita placeta que s'anomena "El raconet de l'infanta Margarita". Allà en un racó podem veure l'escultura dedicada a l'Oculista Vicente Buigues Carrió. D. Vicente Buigues Carrió va néixer el 31 d'agost de 1920 a Alacant. Des de la seva agitada joventut, amb nombrosos canvis de domicili i després de ser afectat, com tants altres, pels esdeveniments de la guerra civil, va trobar a Dénia en 1946 el lloc ideal per establir-se i exercir la seva professió d'una esplèndida manera durant molts anys. La seva afició per l'especialitat, es manifesta durant el servei militar, al costat de l'insigne oftalmòleg, Manuel Lon Teller  General de Sanitat . Així mateix, la seva formació s'amplia i completa per freqüents estades a Barcelona, ​​fonamentalment a la Clínica Barraquer. Era membre de diverses societ...

Ingredientes 1 Taza es la medida 1 Taza de  huevos 1 Taza de aceite 1 Taza de azúcar 1 Taza de agua   un poco (caliente ) 1 Trozo de levadura de panadera según cantidad La harina que admita más bien blandita Ralladura de limón y canela Opción:  Puedes poner en vez de agua zumo de naranja o leche. Nota:  4 huevos 1 kg de harina 10 huevos 2,400 gr de harina Elaboración En un bol poner la ralladura de un limón, un poco de canela.y 4 huevos. En un tazón de aceite, que sera la medida, añadimos uno de azúcar y batir hasta disolver el azúcar. En un tazón de agua  caliente disolver la levadura y empezar  poner la harina poco a poco que quede mas bien  blanda. Un kilo de harina aproximadamente. Dejar reposar tapada en un lugar calentito.Cuando a subido hacer los montoncitos. Volver  a subir pintar con huevo batido y espolvorear con azúcar. Meter  al horno a 180 grados según tamaño  un cuarto de hora o más.

La salustiane mucho zustiana La Salustiana, se recoge en Diciembre, es una naranja de piel fina quemo y prácticamente no tiene semillas. La Sangre   La naranja de la Sangre ya no hay plantaciones porque parece que no es comercial. Su piel como su carne es de un tono más rojizo, parecida al jugo de la frambuesa, de ahí que se conozcan como naranjas de sangre  o naranja roja. La corteza también puede presentar tonalidades rojizas. Es una naranja de sabor ligeramente ácido y con la cáscara un poco más dura que la naranja común. Son de tamaño pequeño,  pero con un sabor agridulce intenso. Tiene pocas semillas, es muy tierna y con mucho jugo, resultando perfecta para hacer zumos.  Contiene propiedades  antioxidantes, es algo poco común entre los cítricos. Todo esto la convierte en una de las variedades de naranjas más apreciadas por los gourmets. La Sanguinelli La saguinelli tiene una pulpa roja color más intenso que la naranja sangre. Lo...

La Xara es una partida, un barri de la ciutat de denia, situada al oeste d'ella. El seu terme parroquial -que no municipal- compren les partides del Tossalet, Pinella, la Punta de  Benimaquia, la Plana, la Fredat, la Torre Carrals, el Palmar i les Bovetes. Les últimes estribacions del Mongó, la muntanya de La Xara, defineixen dues partides, l'Ombria -la Plana- al Nord i la Solana -la Punta de Benimaquia- al Sud. Creua el terme el barranc del Regatxo, l´únic accident creo gràfic junt amb el Mongó. Equidista, prácticament, de la Ciutat de Dénia i de La Vila d´Ondara a 4,2 Kms, de la primera i 5 Km de la segona. Dista, també, 5 kms de Pedreguer. El  poble está creuat per les carreteres Dénia-Alcanalì i Dénia-Xabia per l'interior.

 A todas las personas que puedan estar interesadas en las actividades de la Biblioteca, queremos comunicarles que está abierta al público los días Lunes, Miércoles y Viernes de 4:30 a 6:30, y recordarles que el último Viernes de cada mes tenemos la actividad para los pequeños de los Contacuentos, a partir de las 6:30, con la que esperamos disfruten a lo grande..... Y para los jóvenes y mayores, dentro de poco estarán a su completa disposición muchos de los temas de actualidad en los géneros de novela, cómics, historia, metafísica, historias de España, etc.. Será un verdadero placer poder atenderlos, y compartir las distintas opiniones e ideas sobre el mejoramiento de las actividades, para lo cual estaremos abiertos y complacidos....

Ahora voy a dar los nombres de los diferentes nidos de abejas :

El nido de abeja es un trabajo realizado sobre distintas telas finas. Primero hay que preparar la tela. Consiste en hacer uno pequeños pliegues muy finos donde después tendremos que hacer el bordado. En mercerías hay un papel especial para realizar este trabajo. El bordado se hace en dar pequeñas puntadas sobre los pliegues. Son dibujos geométricos que al final adornaremos con pequeñas flores del minuto.