Dénia Seniors

Aigues de febrer, bones per al sementer. Ben abrigat en febrer vajes, en un sombreero i dos capes. De febrers en hi han pocs bons. El transplant fet en febrer, sol ser mes aserter. En febrer cabanyueles, plujes en juliol certeres. Febrer es un merder. Febrer, ¡vaja un mes repunyeter! Febrer el curt vintihuit dies no mes te, si en tinguera quatree mes, ni gos ni gat quedaria dret. Favors de senyors i temporalsde febrer, poc duraders. Febrer tronat, bon any per al sembrat, i roin per al vinyat. Febrer nevat, fem molt apreciat. La flor de febrer, no se'n va al fruiter. Mal any esperes si en febrer, va en manegues de camisa el jornaler. Si en febrer calent estas, en Pascua tremolaras. Si en febrer tronar sens, tanca en clau el teu paller. Per Santa Brígida, el morro alça la cuca. El dia de la Candelaria l'hivern fora, pero si ha nevat o vol nevar, hivern per començar. Febrer fa dia i despres Santa Maria. La Candelaria a dos, San Blai a tres, ¿endevina...

   A tants com son els trons de giner, tants son els grans en el graner. Al començ de l'any, ja creix el dia un pas de gall. Any que fins el dia nou de giner no neva, mal any espera. Boga de giner, gust de carner te. Bon giner, roin febrer. El sol de giner no te companyer. El bon barbeig, per al giner que estiga fet. El bon vinyader poda en giner i cava en febrer. En giner, ni llet ni corders. Giner es cavaller si no es ventoler. Giner gelat, febrer transtornat, març atros, i abril plujos, trauen a maig florit i fermos. L'all de giner, ompli el morter. Lluna de giner i l'amor primer, no tenen companyer. No hi ha bon any si en giner, no et cobrix la terra el sementer. Pel giner florix el romer. Pollastre de giner, en sa mare ix del poller. Quan neva pel giner, no hi ha any fuller. Qui no trevalla en el mes de giner, no trevalla en tot el any sancer. Si el vilà sapiera el gust de la gallina de giner, no'n deixaria ni una en el poller. Si en g...

A hivern plujos, estiu caloros. Aire castellà, en l'hivern roin, pijor en l'estiu. A l'hivern no se'l minjen els llops. Amistat de gendre, sol d'hivern. A on els frares han fet niu, ves en l'hiver i en l'estiu. Del sol de l'hivern i de la boira de l'estiu, enganyats eixiu. En l'hivern fornera; en l'estiu tabernera. En l'hivern i en l'estiu, el solà es roin. En l'hivern per la moquita, en l'estiu per la calor, la meua Mari Pepa sempre porta mocador. En l'hivern no hi ha carro roin ni burro bo. En l'hivern no hi ha millor amic, que una bona capa i un abric. En l'hivern boirina i neu per veina. En l'hivern dormir la siesta, ganduleria manifesta. El roin hivern possa a la primavera el seu detall. El bon any, pols en l'hivern i en l'estiu fanc. Huit d'hivern, cuatre d'infern. Hivern fangos, junymgranillos. Hivern plujos, estiu perillos. Hivern que molt gela, collita d...

Amaneixer i de nit fer-se, casi al mateix temps te lloc en Desembre. Calent Desembre, calent Giner, fret segur per a Febrer. Desembre es un vell que te arruà la pell. Desembre mullat, Giner gelat. Dies de Desembre, dies d'amargor, apenes amaneix ja tenim ahí la foscor. En Desembre gelades, miques i esmorzades. En Advent, la llebre en el serment. Per Desembre el tro, anunci es d'un any bo. Quan en Desembre veges neu, eixampla el graner i el paller. Qui el Desembre acabarà, any nou vorà. Ningu se'n recorda de Santa Barbara fins que trona. Quan veu nevar Sant Ambros, per a diuit dies hi ha fret gros. Sant Restitut, mes de mullat que d'eixut. Per Santa Llucia creix el dia un pas de pusa i per Nadal qui ho vullga ya ho vorà. Per la cega Santa Llucia si acas has sembrat, no colliras. A Nadal coques, i a Sant Joan bacores. El qui vullga replegar bon pa, que barbeje abans de Nadal. En Nadal els jocs i en Pascua els focs. En naixer el Jesuset, creix ...

A fins de novembre, replegaras la teua oliva sempre. Abans de novembre, la tua vinya sense fruita quede. Boniquet novembre es: comença per Totos Sants, mijança per San Eugenio i a Sant Andreu nos diu adeu. En novembre, el que tinga que sembre. En novembre qui cava, pert el temps sempre. En novembre estem: castanyes, moniatos i anous tambe. Novembre acabat, hivern començat. Novembretot el gra en la teua casa i soterrat. Novembre si les flors estan replega el safrà. Novembre i giner, tenen el mateix temper. Si en novembre sens que trona, la collita següent serà bona. Si avança novembre, encara que sembrat no estiga, ja no sembres. Sol de novembre i abril plujos, estiu abundos. Trenta dies porta novembre, abril, juny i setembre; vintiuit en porta u i els demes a trentaú. Trons de novembre, prepara el graner de l'any que ve. A Tots Sants castanyes i caragols en banyes. El bon favar per Tots Sants l'has de sembrar i per giner cavar. All: ¿perque has sigut r...

A la primera aigua d'octubre, el gra llançaras i cobriras. De dol se cobrirà, qui en l'octubre no ha sembrat. Diu el pinsà: qua ve l'octubre fret farà. En octubre podaras, mes la carrasca deixaras. En l'octubre el malalt que no s'agarra, cau con la fulla de parra. La lluna d'octubre en cobrix set i si plou en cobrirà nou. Octubre entrat, fem a la terra i cobrixte-la. Podrix octubre la millor fruita. Quan l'octubre aplega al fi, Tots Sants ja està aci. Quan l'octubre està finit, mort la mosca i el mosquit. Qui en l'octubre cobrix, pronte ho descobrix. Si en l'octubre fa fret, morirà el cuquet. Si en l'octubre fa bon fret, abriga als animalets. A Sant Francesc, pren el reclam i ves i si fas pala no tornes mes. Entrat haveu Francesc, en el bisbe del mes. Per Sant Francesc, tot el fruit ric es. Per Sant Francesc, el blat se sembra i la vella que ho dia ja sembrat el tenia. Sant Bru, el que dona cent per u. Llaurador: ...

OTONY (Primavera d'hivern) A otony seré, hivern ventos. Aigua matinera, otonyada riallera.  Bona otonyà en bon barbeig, li fan bon llit al sementer Calentures otonyals, bones esperances per als abats. Calentures otonyals, o molt llargues o mortals. De lo fermos, fermos l'otony es. Diu Ovidi: Otony la porcio mes fermosa que l'any te. En la primavera d'hivern, tremola el malalt. Molta flor en primavera, bon otony mos espera. Otonyada verdadera, per Sant Miquel la pluja primera. Otonyada certera, per Sant Francesc la primera. Otonyada segura, Sant Francesc la procura. Present otony, l'hivern en l'acera d'enfront., Si en setembre ploure veus, segur que la primavera d'hivern es. Tan roiun l'estiu es per als chiquets, com la primavera d'hivern per als animalets.

En setembre trons, ni roins ni bons. En setembre i en agost, beu el vi anyec i deixa estar el most. En setembre hi ha qui diu, que brota el retony mes viu. Pel setembre, el dement que sembre. Pel setembre, al fi de mes, calor es. Pel setembre la gallina vendras i per Nadal la tornaras a comprar. Setembre fruiter, alegre i fester. Setembre i març, els dos son rebolicats. Setembre s'emporta els ponts i seca les fonts. Setembre molt mullat, molt de most pero aiguat. Setembre el veremador, tella esl raims de dos en dos. Si setembre no te fruita, agost va tindre la culpa. Per Sant Gil, el cresol amanix. Per Sant Gil, el cresol amanix i comença a velar, i per Pascua de flors l'apagaras. Per Sant Nicolau, la tolva inflaras. Per la Santa Creu i Sant Cebrià, sembra en costera i sembra en pla. Pluja de Sant Cebrià, ni deixa most ni deixa gra. Per Sant Cebrià, la castanya en la ma. Aigua de Sant Mateu, porcs, verema i borrgos gorts. Fires de Sant Mateu...

A lo que ha de madurar en l'agost, en l'abril se li veu el nas. Aigua d'agost, safrà, mel i most. Aigua que en l'agost ve, al most va la mitat i a l'oli l'atra mitat. Aigua agostera destrosa l'era, pero apanya la rastrollada. Agost madura i setembre vendimia, el raim i la fruita. Agost i setembre, no duren sempre. Agost i vendimia no es cada dia i si cada any, uns en ganancia i atres en dany. Agost ho seca tot, menys el most. Bona vista vejam, figues a l'agost. El mes de les cabanyueles, es el mes de les figueres. En agost encara que siga poc, qui no goja d'ell, loco es. En agost melons, com caps de motilons. La lluna d'agost es clara si la de giner no li pegara a la cara. Lo que en agost ha madurat, setembre ho te asegurat. Madura el raim en agost, i setembre oferix el most. No's diga oliva, que d'agost no siga eixida. Per agost, en les primeres aigües entra l'otony. Polles agostines, per Nadal son g...

Antonio Montón Corts (Antonio Cortis) Dénia – 1891 Valencia - 1952 A la mitat del carrer Pare Pere podem trobar la Plaça del Tenor Cortis i en el centre hi ha el bust dedicat a aquest. Fill d'un sabater artesà emigrant d'Algèria, va naixer en un vaixell i va ser empadronat a Dénia. El vapor en el qual la seva mare, Vicenta, i el seu germà, Baptista, viatjaven de retorn d'Alger, on havia mort el pare. Comta Reig que es va deslligar una tempesta i va naixer Tonet. I fantaseja amb que la seva mare, en sentir-plorar, va pensar que aquest plor era tan bell com les estels que refulgien després de la tempesta. Fill d'un sabater artesà emigrant d'Algèria. Des de petit va cantar en cors. Va començar cantant papers secundaris en el liceu de Barcelona i el Real de Madrid. El 1916 es va casar amb la catalana Carme Arnau. El 1918 va cantar Carmen al Real. En 1919 va tornar al regi coliseu. El mateix any va viatjar a Itàlia. Va ser transcendental la...

En juliol, les mules arrere i els bous al sol. En juliol, garbes al sol. En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat. En juliol, pinta l'ullerol. El qui en juliol treballa, en orgull sempre treballa. Juliol blader, setembre vinyer. juliol abrassít, blat sec i blanet. pel juliol, la força al coll. Pel juliol sega qui vol. Pel juliol ni dona ni col, encara que col i dona, tot l'any es bona. Qui no es banya en juliol, no es banya quan vol. Qui millor ha escardat els seus sembrats, en juliol mes replegarà. Qui en juliol balla, en desembre plora. Si vols tindre bona col, planta-la pel juliol. Si bons naps vols menjar, pel juliol els tens que sembrar. Si en juliol plou, l'herba renaix i el blat se pert. La chica que a Sant Cristofol el peu li bese, be casarà i no li pesarà. Per les santes Justa i Rufina el nap sembraras. De Verge a Verge (la del Carme a la de lAssunció) la calor apreta ferma; abans o destres calor no es. Gavilà temprà per Santa Mar...

ENDEVINA ENDEVINALLA Les solucións vos les donará " LAURY ", no mes teniu que seguir les fleches. ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋⤋ ⤋⤋⤋ ⤋⤋⤋⤋

Dijos afortunat, qui entra en l'estiu en el cap esquilat. Estiu que dura, otonyada segura. Estius secs, otonys temprans. En l'estiu tot lo mon viu. En l'estiu hi ha dia per a casar, enviudar i tornar-se a casar. El sol de l'estiu la cera ablanix i el fanc l'endurix. En l'estiu la molta calor, fa estiuejar el renyo. En l'estiu plourà, mes primer tronarà. En l'estiu no hi ha menjar roin. Estiu fresc,hivern plujos, estiu perillos.  Estiujant, se'n passa el temps volant. L'estiu no se'l menja el llop, ni l'hivern tampoc. Les terçanes de l'estiu les cura el cirujà, el dimoni les de la primavera i les de l'hivern el Pare Etern. Major velador en l'estiu, no'n trobareu altre com el rossinyol. Ni al sol de l'estiu et possaras, ni de ningun escrivent et fiaras. Ni un dit fa ma, ni una oroneta estiu fa. Ni en l'estiu sense roba, ni en l'hivern sense bota. No esperes fruits en l'estiu, deixa...

Al mot "Xara" se li c sovint tres significats: -Xara, com provinet de paraula arab. -Xara, nom de planta,i -Xara, com garriga Anem a esbrinar aquestos tres significats per aplegar al vertader. a) Elsignificat no pot vindre de  la paraula árab xara. Després de consultar distints diccionaris i enciclopèdies. tant en llengua Catalana com en castellana tots sense excepció coincideixen en afirmar que "Xara" significa  "llei civil musulmana  en oposiciö a la religiosa". I a La Xara no existeixen  restes, ni arqueològiques ni documentals, àrabs Es més, fou fundada pels entorns del 1.800. b)  L'assimilasió  existent entre el nom del nostre poble al mot castellá "Jara", que és una planta de la familia de les  "Cistàcees", típica del Mediterrani, es deguda a la "forçosa" castellanitzaciò de La Xara. convertida en La Jara. Aquesta planta en  valencia es diu estepa, i no xara. segons el botanic Cavanilles, en el seu llibre ...

Aigues de juny, infortuny. En juny si pica el sol, ni dona ni caragol. En juny el dia veintiú, es llarc com ningu. Fins el quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauras i per mes segur, mijançat el mes de juny. Juny la falç al puny, per lo sec que no per lo madur. Ni que sembres tard, ni que sembres temprà, en juny tot es gra. Pel juny la molta calor, mai asusta al bon llaurador. Quan juny aplega, busca la falç i neteja l'era. Qui de la muntanya se vullga enmorar, pel mes de juny tindrà que anar. Si plou a primers de juny, el bon temp està lluny. Vinga juny fresc, clar el Carme i abrassít San Jaume. Desde San Bernabé, se trau la palla per el peu. Per San Bernabé sembra les carabasses si vols que vagen be. Per Sant Antoni nuvolat i per Sant Joan aclarat. A Sant Joan bacores i per Sant Pere les mes bones. Aigues de Sant Joan, celler buit i molta fam. Bregues de per Sant Joan, pau hi aurà per Nadal. En el mes de Sant Joan, al sol se cou el pa. El q...

Las variedades de limón más cultivadas en España son Verna y Fino. Su distribución en superficie en España es aproximada- mente de un 90%, perteneciendo el resto al Bétera, Chaparro, Lisbon, Eureka y Lima Bears Variedad "Fino-mesero" Proviene de una antigua variedad española, probablemente una semilla de limón Común de la Vega de Murcia y que se cultivaba  en torno al río Segura. También se le conoce como Primofiori. Es la variedad que se recoge más temprano, con un árbol muy vigoroso de tamaño grande, productivo y brotes con espinas.  Reflorece poco, siendo la floración más agrupada que Verna y por lo general se inicia algo más tarde. El fruto se comercializa con la denominación Primafiori. Tiene un tamaño mediano, una forma esférico-ovalada con un pezón corto.  Se reconoce fácilmente, pues cuenta con una corteza lisa y delgada. Tiene más semillas que la variedad Vera y su pulpa es jugosa  y con un alto contenido en zumo. Ante la pérdida de variedade...

Ingredientes: 2 Filetes grandes de bacalao 4 patatas grandes sal pimienta pimenton dulce mayonesa un chorrito de aceite Elaboración: Calienta el horno para pescado en una parte de la bandeja poner el bacalao a trozos corta las patatas en trozos y ponlas en la otra parte  encima sal pimienta  el chorito de aceite y la mayonesa.al hornoa mitad  coccion dar la vuelta a las patatas  cuando esten doraditas sacar.

VICENTE BUIGUES CARRIÓ Alicante-1920  Dénia-1986 Al principi del carrer La mar, que és la part més estreta del carrer hi ha una petita placeta que s'anomena "El raconet de l'infanta Margarita". Allà en un racó podem veure l'escultura dedicada a l'Oculista Vicente Buigues Carrió. D. Vicente Buigues Carrió va néixer el 31 d'agost de 1920 a Alacant. Des de la seva agitada joventut, amb nombrosos canvis de domicili i després de ser afectat, com tants altres, pels esdeveniments de la guerra civil, va trobar a Dénia en 1946 el lloc ideal per establir-se i exercir la seva professió d'una esplèndida manera durant molts anys. La seva afició per l'especialitat, es manifesta durant el servei militar, al costat de l'insigne oftalmòleg, Manuel Lon Teller  General de Sanitat . Així mateix, la seva formació s'amplia i completa per freqüents estades a Barcelona, ​​fonamentalment a la Clínica Barraquer. Era membre de diverses societ...