Dénia Seniors

ENDEVINA ENDEVINALLA Les solucións vos les donará " LAURY ", no mes teniu que seguir les fleches. ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋⤋ ⤋⤋⤋ ⤋⤋⤋⤋

Dijos afortunat, qui entra en l'estiu en el cap esquilat. Estiu que dura, otonyada segura. Estius secs, otonys temprans. En l'estiu tot lo mon viu. En l'estiu hi ha dia per a casar, enviudar i tornar-se a casar. El sol de l'estiu la cera ablanix i el fanc l'endurix. En l'estiu la molta calor, fa estiuejar el renyo. En l'estiu plourà, mes primer tronarà. En l'estiu no hi ha menjar roin. Estiu fresc,hivern plujos, estiu perillos.  Estiujant, se'n passa el temps volant. L'estiu no se'l menja el llop, ni l'hivern tampoc. Les terçanes de l'estiu les cura el cirujà, el dimoni les de la primavera i les de l'hivern el Pare Etern. Major velador en l'estiu, no'n trobareu altre com el rossinyol. Ni al sol de l'estiu et possaras, ni de ningun escrivent et fiaras. Ni un dit fa ma, ni una oroneta estiu fa. Ni en l'estiu sense roba, ni en l'hivern sense bota. No esperes fruits en l'estiu, deixa

Al mot "Xara" se li c sovint tres significats: -Xara, com provinet de paraula arab. -Xara, nom de planta,i -Xara, com garriga Anem a esbrinar aquestos tres significats per aplegar al vertader. a) Elsignificat no pot vindre de  la paraula árab xara. Després de consultar distints diccionaris i enciclopèdies. tant en llengua Catalana com en castellana tots sense excepció coincideixen en afirmar que "Xara" significa  "llei civil musulmana  en oposiciö a la religiosa". I a La Xara no existeixen  restes, ni arqueològiques ni documentals, àrabs Es més, fou fundada pels entorns del 1.800. b)  L'assimilasió  existent entre el nom del nostre poble al mot castellá "Jara", que és una planta de la familia de les  "Cistàcees", típica del Mediterrani, es deguda a la "forçosa" castellanitzaciò de La Xara. convertida en La Jara. Aquesta planta en  valencia es diu estepa, i no xara. segons el botanic Cavanilles, en el seu llibre &

Aigues de juny, infortuny. En juny si pica el sol, ni dona ni caragol. En juny el dia veintiú, es llarc com ningu. Fins el quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauras i per mes segur, mijançat el mes de juny. Juny la falç al puny, per lo sec que no per lo madur. Ni que sembres tard, ni que sembres temprà, en juny tot es gra. Pel juny la molta calor, mai asusta al bon llaurador. Quan juny aplega, busca la falç i neteja l'era. Qui de la muntanya se vullga enmorar, pel mes de juny tindrà que anar. Si plou a primers de juny, el bon temp està lluny. Vinga juny fresc, clar el Carme i abrassít San Jaume. Desde San Bernabé, se trau la palla per el peu. Per San Bernabé sembra les carabasses si vols que vagen be. Per Sant Antoni nuvolat i per Sant Joan aclarat. A Sant Joan bacores i per Sant Pere les mes bones. Aigues de Sant Joan, celler buit i molta fam. Bregues de per Sant Joan, pau hi aurà per Nadal. En el mes de Sant Joan, al sol se cou el pa. El q

Las variedades de limón más cultivadas en España son Verna y Fino. Su distribución en superficie en España es aproximada- mente de un 90%, perteneciendo el resto al Bétera, Chaparro, Lisbon, Eureka y Lima Bears Variedad "Fino-mesero" Proviene de una antigua variedad española, probablemente una semilla de limón Común de la Vega de Murcia y que se cultivaba  en torno al río Segura. También se le conoce como Primofiori. Es la variedad que se recoge más temprano, con un árbol muy vigoroso de tamaño grande, productivo y brotes con espinas.  Reflorece poco, siendo la floración más agrupada que Verna y por lo general se inicia algo más tarde. El fruto se comercializa con la denominación Primafiori. Tiene un tamaño mediano, una forma esférico-ovalada con un pezón corto.  Se reconoce fácilmente, pues cuenta con una corteza lisa y delgada. Tiene más semillas que la variedad Vera y su pulpa es jugosa  y con un alto contenido en zumo. Ante la pérdida de variedades en nues

Ingredientes: 2 Filetes grandes de bacalao 4 patatas grandes sal pimienta pimenton dulce mayonesa un chorrito de aceite Elaboración: Calienta el horno para pescado en una parte de la bandeja poner el bacalao a trozos corta las patatas en trozos y ponlas en la otra parte  encima sal pimienta  el chorito de aceite y la mayonesa.al hornoa mitad  coccion dar la vuelta a las patatas  cuando esten doraditas sacar.

VICENTE BUIGUES CARRIÓ Alicante-1920  Dénia-1986 Al principi del carrer La mar, que és la part més estreta del carrer hi ha una petita placeta que s'anomena "El raconet de l'infanta Margarita". Allà en un racó podem veure l'escultura dedicada a l'Oculista Vicente Buigues Carrió. D. Vicente Buigues Carrió va néixer el 31 d'agost de 1920 a Alacant. Des de la seva agitada joventut, amb nombrosos canvis de domicili i després de ser afectat, com tants altres, pels esdeveniments de la guerra civil, va trobar a Dénia en 1946 el lloc ideal per establir-se i exercir la seva professió d'una esplèndida manera durant molts anys. La seva afició per l'especialitat, es manifesta durant el servei militar, al costat de l'insigne oftalmòleg, Manuel Lon Teller  General de Sanitat . Així mateix, la seva formació s'amplia i completa per freqüents estades a Barcelona, ​​fonamentalment a la Clínica Barraquer. Era membre de diverses societ

Ingredientes 1 Taza es la medida 1 Taza de  huevos 1 Taza de aceite 1 Taza de azúcar 1 Taza de agua   un poco (caliente ) 1 Trozo de levadura de panadera según cantidad La harina que admita más bien blandita Ralladura de limón y canela Opción:  Puedes poner en vez de agua zumo de naranja o leche. Nota:  4 huevos 1 kg de harina 10 huevos 2,400 gr de harina Elaboración En un bol poner la ralladura de un limón, un poco de canela.y 4 huevos. En un tazón de aceite, que sera la medida, añadimos uno de azúcar y batir hasta disolver el azúcar. En un tazón de agua  caliente disolver la levadura y empezar  poner la harina poco a poco que quede mas bien  blanda. Un kilo de harina aproximadamente. Dejar reposar tapada en un lugar calentito.Cuando a subido hacer los montoncitos. Volver  a subir pintar con huevo batido y espolvorear con azúcar. Meter  al horno a 180 grados según tamaño  un cuarto de hora o más.