Dénia Seniors

A hivern plujos, estiu caloros. Aire castellà, en l'hivern roin, pijor en l'estiu. A l'hivern no se'l minjen els llops. Amistat de gendre, sol d'hivern. A on els frares han fet niu, ves en l'hiver i en l'estiu. Del sol de l'hivern i de la boira de l'estiu, enganyats eixiu. En l'hivern fornera; en l'estiu tabernera. En l'hivern i en l'estiu, el solà es roin. En l'hivern per la moquita, en l'estiu per la calor, la meua Mari Pepa sempre porta mocador. En l'hivern no hi ha carro roin ni burro bo. En l'hivern no hi ha millor amic, que una bona capa i un abric. En l'hivern boirina i neu per veina. En l'hivern dormir la siesta, ganduleria manifesta. El roin hivern possa a la primavera el seu detall. El bon any, pols en l'hivern i en l'estiu fanc. Huit d'hivern, cuatre d'infern. Hivern fangos, junymgranillos. Hivern plujos, estiu perillos. Hivern que molt gela, collita d

Amaneixer i de nit fer-se, casi al mateix temps te lloc en Desembre. Calent Desembre, calent Giner, fret segur per a Febrer. Desembre es un vell que te arruà la pell. Desembre mullat, Giner gelat. Dies de Desembre, dies d'amargor, apenes amaneix ja tenim ahí la foscor. En Desembre gelades, miques i esmorzades. En Advent, la llebre en el serment. Per Desembre el tro, anunci es d'un any bo. Quan en Desembre veges neu, eixampla el graner i el paller. Qui el Desembre acabarà, any nou vorà. Ningu se'n recorda de Santa Barbara fins que trona. Quan veu nevar Sant Ambros, per a diuit dies hi ha fret gros. Sant Restitut, mes de mullat que d'eixut. Per Santa Llucia creix el dia un pas de pusa i per Nadal qui ho vullga ya ho vorà. Per la cega Santa Llucia si acas has sembrat, no colliras. A Nadal coques, i a Sant Joan bacores. El qui vullga replegar bon pa, que barbeje abans de Nadal. En Nadal els jocs i en Pascua els focs. En naixer el Jesuset, creix

A fins de novembre, replegaras la teua oliva sempre. Abans de novembre, la tua vinya sense fruita quede. Boniquet novembre es: comença per Totos Sants, mijança per San Eugenio i a Sant Andreu nos diu adeu. En novembre, el que tinga que sembre. En novembre qui cava, pert el temps sempre. En novembre estem: castanyes, moniatos i anous tambe. Novembre acabat, hivern començat. Novembretot el gra en la teua casa i soterrat. Novembre si les flors estan replega el safrà. Novembre i giner, tenen el mateix temper. Si en novembre sens que trona, la collita següent serà bona. Si avança novembre, encara que sembrat no estiga, ja no sembres. Sol de novembre i abril plujos, estiu abundos. Trenta dies porta novembre, abril, juny i setembre; vintiuit en porta u i els demes a trentaú. Trons de novembre, prepara el graner de l'any que ve. A Tots Sants castanyes i caragols en banyes. El bon favar per Tots Sants l'has de sembrar i per giner cavar. All: ¿perque has sigut r

A la primera aigua d'octubre, el gra llançaras i cobriras. De dol se cobrirà, qui en l'octubre no ha sembrat. Diu el pinsà: qua ve l'octubre fret farà. En octubre podaras, mes la carrasca deixaras. En l'octubre el malalt que no s'agarra, cau con la fulla de parra. La lluna d'octubre en cobrix set i si plou en cobrirà nou. Octubre entrat, fem a la terra i cobrixte-la. Podrix octubre la millor fruita. Quan l'octubre aplega al fi, Tots Sants ja està aci. Quan l'octubre està finit, mort la mosca i el mosquit. Qui en l'octubre cobrix, pronte ho descobrix. Si en l'octubre fa fret, morirà el cuquet. Si en l'octubre fa bon fret, abriga als animalets. A Sant Francesc, pren el reclam i ves i si fas pala no tornes mes. Entrat haveu Francesc, en el bisbe del mes. Per Sant Francesc, tot el fruit ric es. Per Sant Francesc, el blat se sembra i la vella que ho dia ja sembrat el tenia. Sant Bru, el que dona cent per u. Llaurador:

OTONY (Primavera d'hivern) A otony seré, hivern ventos. Aigua matinera, otonyada riallera.  Bona otonyà en bon barbeig, li fan bon llit al sementer Calentures otonyals, bones esperances per als abats. Calentures otonyals, o molt llargues o mortals. De lo fermos, fermos l'otony es. Diu Ovidi: Otony la porcio mes fermosa que l'any te. En la primavera d'hivern, tremola el malalt. Molta flor en primavera, bon otony mos espera. Otonyada verdadera, per Sant Miquel la pluja primera. Otonyada certera, per Sant Francesc la primera. Otonyada segura, Sant Francesc la procura. Present otony, l'hivern en l'acera d'enfront., Si en setembre ploure veus, segur que la primavera d'hivern es. Tan roiun l'estiu es per als chiquets, com la primavera d'hivern per als animalets.

En setembre trons, ni roins ni bons. En setembre i en agost, beu el vi anyec i deixa estar el most. En setembre hi ha qui diu, que brota el retony mes viu. Pel setembre, el dement que sembre. Pel setembre, al fi de mes, calor es. Pel setembre la gallina vendras i per Nadal la tornaras a comprar. Setembre fruiter, alegre i fester. Setembre i març, els dos son rebolicats. Setembre s'emporta els ponts i seca les fonts. Setembre molt mullat, molt de most pero aiguat. Setembre el veremador, tella esl raims de dos en dos. Si setembre no te fruita, agost va tindre la culpa. Per Sant Gil, el cresol amanix. Per Sant Gil, el cresol amanix i comença a velar, i per Pascua de flors l'apagaras. Per Sant Nicolau, la tolva inflaras. Per la Santa Creu i Sant Cebrià, sembra en costera i sembra en pla. Pluja de Sant Cebrià, ni deixa most ni deixa gra. Per Sant Cebrià, la castanya en la ma. Aigua de Sant Mateu, porcs, verema i borrgos gorts. Fires de Sant Mateu

A lo que ha de madurar en l'agost, en l'abril se li veu el nas. Aigua d'agost, safrà, mel i most. Aigua que en l'agost ve, al most va la mitat i a l'oli l'atra mitat. Aigua agostera destrosa l'era, pero apanya la rastrollada. Agost madura i setembre vendimia, el raim i la fruita. Agost i setembre, no duren sempre. Agost i vendimia no es cada dia i si cada any, uns en ganancia i atres en dany. Agost ho seca tot, menys el most. Bona vista vejam, figues a l'agost. El mes de les cabanyueles, es el mes de les figueres. En agost encara que siga poc, qui no goja d'ell, loco es. En agost melons, com caps de motilons. La lluna d'agost es clara si la de giner no li pegara a la cara. Lo que en agost ha madurat, setembre ho te asegurat. Madura el raim en agost, i setembre oferix el most. No's diga oliva, que d'agost no siga eixida. Per agost, en les primeres aigües entra l'otony. Polles agostines, per Nadal son g

Antonio Montón Corts (Antonio Cortis) Dénia – 1891 Valencia - 1952 A la mitat del carrer Pare Pere podem trobar la Plaça del Tenor Cortis i en el centre hi ha el bust dedicat a aquest. Fill d'un sabater artesà emigrant d'Algèria, va naixer en un vaixell i va ser empadronat a Dénia. El vapor en el qual la seva mare, Vicenta, i el seu germà, Baptista, viatjaven de retorn d'Alger, on havia mort el pare. Comta Reig que es va deslligar una tempesta i va naixer Tonet. I fantaseja amb que la seva mare, en sentir-plorar, va pensar que aquest plor era tan bell com les estels que refulgien després de la tempesta. Fill d'un sabater artesà emigrant d'Algèria. Des de petit va cantar en cors. Va començar cantant papers secundaris en el liceu de Barcelona i el Real de Madrid. El 1916 es va casar amb la catalana Carme Arnau. El 1918 va cantar Carmen al Real. En 1919 va tornar al regi coliseu. El mateix any va viatjar a Itàlia. Va ser transcendental la

En juliol, les mules arrere i els bous al sol. En juliol, garbes al sol. En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat. En juliol, pinta l'ullerol. El qui en juliol treballa, en orgull sempre treballa. Juliol blader, setembre vinyer. juliol abrassít, blat sec i blanet. pel juliol, la força al coll. Pel juliol sega qui vol. Pel juliol ni dona ni col, encara que col i dona, tot l'any es bona. Qui no es banya en juliol, no es banya quan vol. Qui millor ha escardat els seus sembrats, en juliol mes replegarà. Qui en juliol balla, en desembre plora. Si vols tindre bona col, planta-la pel juliol. Si bons naps vols menjar, pel juliol els tens que sembrar. Si en juliol plou, l'herba renaix i el blat se pert. La chica que a Sant Cristofol el peu li bese, be casarà i no li pesarà. Per les santes Justa i Rufina el nap sembraras. De Verge a Verge (la del Carme a la de lAssunció) la calor apreta ferma; abans o destres calor no es. Gavilà temprà per Santa Mar

ENDEVINA ENDEVINALLA Les solucións vos les donará " LAURY ", no mes teniu que seguir les fleches. ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋ ⤋⤋ ⤋⤋⤋ ⤋⤋⤋⤋

Dijos afortunat, qui entra en l'estiu en el cap esquilat. Estiu que dura, otonyada segura. Estius secs, otonys temprans. En l'estiu tot lo mon viu. En l'estiu hi ha dia per a casar, enviudar i tornar-se a casar. El sol de l'estiu la cera ablanix i el fanc l'endurix. En l'estiu la molta calor, fa estiuejar el renyo. En l'estiu plourà, mes primer tronarà. En l'estiu no hi ha menjar roin. Estiu fresc,hivern plujos, estiu perillos.  Estiujant, se'n passa el temps volant. L'estiu no se'l menja el llop, ni l'hivern tampoc. Les terçanes de l'estiu les cura el cirujà, el dimoni les de la primavera i les de l'hivern el Pare Etern. Major velador en l'estiu, no'n trobareu altre com el rossinyol. Ni al sol de l'estiu et possaras, ni de ningun escrivent et fiaras. Ni un dit fa ma, ni una oroneta estiu fa. Ni en l'estiu sense roba, ni en l'hivern sense bota. No esperes fruits en l'estiu, deixa

Al mot "Xara" se li c sovint tres significats: -Xara, com provinet de paraula arab. -Xara, nom de planta,i -Xara, com garriga Anem a esbrinar aquestos tres significats per aplegar al vertader. a) Elsignificat no pot vindre de  la paraula árab xara. Després de consultar distints diccionaris i enciclopèdies. tant en llengua Catalana com en castellana tots sense excepció coincideixen en afirmar que "Xara" significa  "llei civil musulmana  en oposiciö a la religiosa". I a La Xara no existeixen  restes, ni arqueològiques ni documentals, àrabs Es més, fou fundada pels entorns del 1.800. b)  L'assimilasió  existent entre el nom del nostre poble al mot castellá "Jara", que és una planta de la familia de les  "Cistàcees", típica del Mediterrani, es deguda a la "forçosa" castellanitzaciò de La Xara. convertida en La Jara. Aquesta planta en  valencia es diu estepa, i no xara. segons el botanic Cavanilles, en el seu llibre &

Aigues de juny, infortuny. En juny si pica el sol, ni dona ni caragol. En juny el dia veintiú, es llarc com ningu. Fins el quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauras i per mes segur, mijançat el mes de juny. Juny la falç al puny, per lo sec que no per lo madur. Ni que sembres tard, ni que sembres temprà, en juny tot es gra. Pel juny la molta calor, mai asusta al bon llaurador. Quan juny aplega, busca la falç i neteja l'era. Qui de la muntanya se vullga enmorar, pel mes de juny tindrà que anar. Si plou a primers de juny, el bon temp està lluny. Vinga juny fresc, clar el Carme i abrassít San Jaume. Desde San Bernabé, se trau la palla per el peu. Per San Bernabé sembra les carabasses si vols que vagen be. Per Sant Antoni nuvolat i per Sant Joan aclarat. A Sant Joan bacores i per Sant Pere les mes bones. Aigues de Sant Joan, celler buit i molta fam. Bregues de per Sant Joan, pau hi aurà per Nadal. En el mes de Sant Joan, al sol se cou el pa. El q

Las variedades de limón más cultivadas en España son Verna y Fino. Su distribución en superficie en España es aproximada- mente de un 90%, perteneciendo el resto al Bétera, Chaparro, Lisbon, Eureka y Lima Bears Variedad "Fino-mesero" Proviene de una antigua variedad española, probablemente una semilla de limón Común de la Vega de Murcia y que se cultivaba  en torno al río Segura. También se le conoce como Primofiori. Es la variedad que se recoge más temprano, con un árbol muy vigoroso de tamaño grande, productivo y brotes con espinas.  Reflorece poco, siendo la floración más agrupada que Verna y por lo general se inicia algo más tarde. El fruto se comercializa con la denominación Primafiori. Tiene un tamaño mediano, una forma esférico-ovalada con un pezón corto.  Se reconoce fácilmente, pues cuenta con una corteza lisa y delgada. Tiene más semillas que la variedad Vera y su pulpa es jugosa  y con un alto contenido en zumo. Ante la pérdida de variedades en nues

Ingredientes: 2 Filetes grandes de bacalao 4 patatas grandes sal pimienta pimenton dulce mayonesa un chorrito de aceite Elaboración: Calienta el horno para pescado en una parte de la bandeja poner el bacalao a trozos corta las patatas en trozos y ponlas en la otra parte  encima sal pimienta  el chorito de aceite y la mayonesa.al hornoa mitad  coccion dar la vuelta a las patatas  cuando esten doraditas sacar.

VICENTE BUIGUES CARRIÓ Alicante-1920  Dénia-1986 Al principi del carrer La mar, que és la part més estreta del carrer hi ha una petita placeta que s'anomena "El raconet de l'infanta Margarita". Allà en un racó podem veure l'escultura dedicada a l'Oculista Vicente Buigues Carrió. D. Vicente Buigues Carrió va néixer el 31 d'agost de 1920 a Alacant. Des de la seva agitada joventut, amb nombrosos canvis de domicili i després de ser afectat, com tants altres, pels esdeveniments de la guerra civil, va trobar a Dénia en 1946 el lloc ideal per establir-se i exercir la seva professió d'una esplèndida manera durant molts anys. La seva afició per l'especialitat, es manifesta durant el servei militar, al costat de l'insigne oftalmòleg, Manuel Lon Teller  General de Sanitat . Així mateix, la seva formació s'amplia i completa per freqüents estades a Barcelona, ​​fonamentalment a la Clínica Barraquer. Era membre de diverses societ

Ingredientes 1 Taza es la medida 1 Taza de  huevos 1 Taza de aceite 1 Taza de azúcar 1 Taza de agua   un poco (caliente ) 1 Trozo de levadura de panadera según cantidad La harina que admita más bien blandita Ralladura de limón y canela Opción:  Puedes poner en vez de agua zumo de naranja o leche. Nota:  4 huevos 1 kg de harina 10 huevos 2,400 gr de harina Elaboración En un bol poner la ralladura de un limón, un poco de canela.y 4 huevos. En un tazón de aceite, que sera la medida, añadimos uno de azúcar y batir hasta disolver el azúcar. En un tazón de agua  caliente disolver la levadura y empezar  poner la harina poco a poco que quede mas bien  blanda. Un kilo de harina aproximadamente. Dejar reposar tapada en un lugar calentito.Cuando a subido hacer los montoncitos. Volver  a subir pintar con huevo batido y espolvorear con azúcar. Meter  al horno a 180 grados según tamaño  un cuarto de hora o más.

La salustiane mucho zustiana La Salustiana, se recoge en Diciembre, es una naranja de piel fina quemo y prácticamente no tiene semillas. La Sangre   La naranja de la Sangre ya no hay plantaciones porque parece que no es comercial. Su piel como su carne es de un tono más rojizo, parecida al jugo de la frambuesa, de ahí que se conozcan como naranjas de sangre  o naranja roja. La corteza también puede presentar tonalidades rojizas. Es una naranja de sabor ligeramente ácido y con la cáscara un poco más dura que la naranja común. Son de tamaño pequeño,  pero con un sabor agridulce intenso. Tiene pocas semillas, es muy tierna y con mucho jugo, resultando perfecta para hacer zumos.  Contiene propiedades  antioxidantes, es algo poco común entre los cítricos. Todo esto la convierte en una de las variedades de naranjas más apreciadas por los gourmets. La Sanguinelli La saguinelli tiene una pulpa roja color más intenso que la naranja sangre. Los restaurantes la suelen

La Xara es una partida, un barri de la ciutat de denia, situada al oeste d'ella. El seu terme parroquial -que no municipal- compren les partides del Tossalet, Pinella, la Punta de  Benimaquia, la Plana, la Fredat, la Torre Carrals, el Palmar i les Bovetes. Les últimes estribacions del Mongó, la muntanya de La Xara, defineixen dues partides, l'Ombria -la Plana- al Nord i la Solana -la Punta de Benimaquia- al Sud. Creua el terme el barranc del Regatxo, l´únic accident creo gràfic junt amb el Mongó. Equidista, prácticament, de la Ciutat de Dénia i de La Vila d´Ondara a 4,2 Kms, de la primera i 5 Km de la segona. Dista, també, 5 kms de Pedreguer. El  poble está creuat per les carreteres Dénia-Alcanalì i Dénia-Xabia per l'interior.

 A todas las personas que puedan estar interesadas en las actividades de la Biblioteca, queremos comunicarles que está abierta al público los días Lunes, Miércoles y Viernes de 4:30 a 6:30, y recordarles que el último Viernes de cada mes tenemos la actividad para los pequeños de los Contacuentos, a partir de las 6:30, con la que esperamos disfruten a lo grande..... Y para los jóvenes y mayores, dentro de poco estarán a su completa disposición muchos de los temas de actualidad en los géneros de novela, cómics, historia, metafísica, historias de España, etc.. Será un verdadero placer poder atenderlos, y compartir las distintas opiniones e ideas sobre el mejoramiento de las actividades, para lo cual estaremos abiertos y complacidos....

Ahora voy a dar los nombres de los diferentes nidos de abejas :

El nido de abeja es un trabajo realizado sobre distintas telas finas. Primero hay que preparar la tela. Consiste en hacer uno pequeños pliegues muy finos donde después tendremos que hacer el bordado. En mercerías hay un papel especial para realizar este trabajo. El bordado se hace en dar pequeñas puntadas sobre los pliegues. Son dibujos geométricos que al final adornaremos con pequeñas flores del minuto.

Antiguamente nuestros abuelos y padres iban a Mongò a recoger palmas. Eran para que nuestras abuelas y madres hicieran capazos bolsos y estoras. Los capazos se hacen con 13 mallas y son más gruesos para llevar pasa, almendras, algarrobas, aceitunas y en verano recoger melones y calabazas. Los bolsos se hacen con 9 mallas y son de varios tamaños (se llamaban de 5-7-9 y 13 vueltas). Las hacíamos en casa y después las vendíamos a las fabricas, aquí en Jesús Pobre. la llata de 5 o 7 mallas es más estrecha y se pueden coser sombreros. Hay otra que se llama agradable que no es lisa; hace puntas era para adornar el borde de los bolsos. Se gasta menos que la de 9 mallas. Muchos hombres cuando iban a recoger palmas se juntaban 2 o 3 y se iban al atardecer. Dormían en cuevas y nada más hacer algo de luz recogían las palmas para llegar sin mucho sol a casa.   Las estoras para recoger la pasa se hacia con 13 mallas es más ancha y gruesa normalmente tenían de 3 a 5 metros rectangular